Dominis paisatgístics

Un espai natural protegit és un instrument legal que s’aplica a un territori determinat amb l’objectiu fonamental i prioritari de conservar i millorar el seu remarcable patrimoni natural o cultural tot afavorint la qualitat de vida de la població que hi és resident o hi està vinculada.

El primer espai natural protegit, tal com els entenem actualment, es va declarar l’any 1872 als Estats Units. En concret fou el Parc Nacional de Yellowstone. En el cas de Catalunya el primer fou la part alta del Montseny l’any 1928 i posteriorment el 1950 es va crear el Patronat de la Muntanya de Montserrat, tot i que no fou fins l’any 1955 que es promulgà la declaració del primer i únic Parc Nacional: Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

 

Aqüifers protegits

Aqüífers protegits de Catalunya

Els mapes de l’Atles Nacional de Catalunya es poden descarregar en dues versions: o bé com a mapa interactiu SIG (per a consultes avançades) o bé com a informació estàtica en format imatge, com la resta de recursos (gràfics i fotografies). Premeu a l’enllaç ‘consulta interactiva’ o ‘informació elaborada’ a continuació segons el nivell de consulta que necessiteu.

Indústria

El procés industrialitzador a Catalunya, realitzat entre el final del segle XVIII i el XIX, té unes característiques 14especials i úniques. Tot i les condicions adverses, provocades per la manca de recursos com el ferro i el carbó, es produeix exitosament a partir de petites i mitjanes empreses amb nivells baixos de tecnologia pròpia, mecanització i qualificació de la mà d’obra. La localització inicial de la indústria tèxtil al litoral barceloní (per la facilitat de la importació de carbó) s’amplia més endavant en forma de colònies industrials cap el Llobregat, el Ter i l’Anoia a la recerca, principalment, de l’energia hidràulica per moure les màquines a partir de l’electricitat generada. Les conseqüències demogràfiques i socials de la industrialització (creixement vegetatiu, migracions internes i externes, sorgiment de la burgesia industrial i la classe obrera) van suposar una veritable revolució socioeconòmica al país.

Densitat de poblaciķ

Mapa de densitat de les comarques de Catalunya

Els mapes de l’Atles Nacional de Catalunya es poden descarregar en dues versions: o bé com a mapa interactiu SIG (per a consultes avanįades) o bé com a informaciķ estātica en format imatge, com la resta de recursos (grāfics i fotografies). Premeu a l’enllaį ‘consulta interactiva’ o ‘informaciķ elaborada’ a continuaciķ segons el nivell de consulta que necessiteu.

 

Medi ambient

La transformació territorial de Catalunya en els darrers 150 anys ha generat que la població i l’activitat econòmica s’hagi concentrat a les àrees urbanes, que necessiten energia i aigua per funcionar i, a la vegada, generen residus, aigües residuals i problemes amb la qualitat de l’aire. Aconseguir que la xarxa urbana de Catalunya funcioni i, al mateix temps, redueixi els seus impactes sobre el medi ambient és un dels grans reptes ambientals del país.

Relleu i geologia

Si fem una ullada a un mapa topogràfic o des d’un avió, ràpidament percebrem que Catalunya és un país de muntanyes. La seva forma triangular es veu estructurada per tres fets: la serralada pirinenca, que és un gran teló de fons, la costa i la gran depressió central catalana. Per tant, el relleu català és una contínua alternança entre serres i planes.

Els Pirineus són una serralada de 450 km de longitud i 150 km d’amplitud que s’estén entre el golf de Biscaia i el cap de Creus. A Catalunya representen el 29,7% del territori. A la zona més elevada aflora el sòcol format per materials paleozoics, en aquest cas granits, gneis i pissarres. En aquesta zona axial s’hi localitzen les màximes altituds: Pica d’Estats (3 143 m), Puigmal (2 910 m). Totes les muntanyes dels Pirineus axials foren modelades pel glacialisme quaternari. A banda i banda dels Pirineus centrals afloren els materials mesozoics i terciaris, majoritàriament calcaris, que donen lloc a les serres dels Prepirineus, com la del Montsec d’Ares (1 678 m) o la de Sant Gervàs (1 887 m).