Clima

Catalunya forma part, majoritàriament, del domini climàtic mediterrani a conseqüència de la seva posició latitudinal. Aquesta posició facilita la influència intermitent de masses d’aire atlàntiques pròpies dels climes freds i humits del nord i masses d’aire seques i càlides procedents de latituds subtropicals. Per altra banda, la situació del Principat en la façana occidental de la conca mediterrània proporciona alguns trets climàtics singulars que matisen el patró general mediterrani. Aquests factors, afegits a la distància respecte el mar i sobretot a la presència d’un relleu complex i heterogeni amb multitud d’orientacions i altituds impliquen la presència d’un autèntic mosaic de climes malgrat les relatives reduïdes dimensions del nostre país.

A la franja costanera i als sectors prelitorals que no es desvinculen de la influència marítima les temperatures són moderadament suaus i els valors mitjans anuals oscil·len entre els 17ºC del sector sud (Torredembarra 16,5ºC) i els 15ºC de les comarques del nord (15,1 ºC Figueres). L’efecte regulador de la mar mediterrània permet durant l’estiu temperatures mitjanes força suaus (Blanes 23,9ºC a l’agost) i a l’hivern evita que baixin tant com a l’interior (l’Estartit 9ºC al gener). Les precipitacions anuals a la franja costanera són relativament modestes i els valors mitjans anuals fluctuen aproximadament entre els 500 mm de les comarques litorals tarragonines i els 700 mm de les gironines. El règim pluviomètric segueix en general el patró mediterrani i es caracteritza per un contrast entre les escasses precipitacions de l’estiu i les pluges abundants i puntualment torrencials de la tardor.

A mesura que ens desplacem a l’interior del territori la influència marítima minva i a les comarques del prelitoral les temperatures mitjanes anuals són més baixes i oscil·len entre els 14-15ºC (Montblanc 14,3ºC, Girona 14,6ºC). Els trets climàtics mediterranis adopten certa tendència continental respecte el litoral amb hiverns més freds i estius més càlids. El règim pluviomètric no varia en excés i l’estiu continua essent l’estació més eixuta i la tardor la més plujosa. En canvi les precipitacions mitjanes anuals augmenten lleugerament, sobretot a les comarques gironines, que es veuen afavorides per la proximitat dels Pirineus, la Serralada Transversal, el Montseny i les Guilleries. Les quantitats oscil·len entre els 500 i 900 mm anuals: Vilafranca del Penedès 610 mm, Santa Maria Palautordera 828 mm i Banyoles 850 mm.

La depressió central és el sector climàtic de Catalunya més continental amb temperatures molt càlides a l’estiu i notablement fredes a l’hivern el que comporta una marcada amplitud tèrmica al llarg de l’any. La temperatura mitjana anual presenta valors compresos entre els 12ºC i els 15ºC (Lleida 14,4ºC) si bé els valors mitjans més baixos s’enregistren a l’altiplà de la Segarra, nord del Bages i Osona (Torelló 12,9ºC). Aquest tipus de clima és força sec sobretot en el sector més occidental que comprèn gran part del Segrià, la plana d’Urgell, el sud de la Segarra i el nord de les Garrigues amb precipitacions anuals entre els 400 i 500 mm tan sols i amb màxims estacionals repartits entre la tardor i la primavera. En canvi, al sector oriental de la depressió central, els registres de precipitació assoleixen els 700 mm anuals però amb valors superiors al nord i est de la comarca d’Osona, on la tardor és l’estació més plujosa.

Les comarques de muntanya dels Pirineus continuen formant part en general del domini climàtic mediterrani però dins d’una franja de transició climàtica cap als trets oceànics. La complexa orografia d’aquest sector determina que les temperatures oscil·lin força entre punts propers. En general al fons de les valls les temperatures mitjanes anuals fluctuen entre els 9ºC i 12ºC (Sort 12,4ºC, Puigcerdà 10,2ºC, Camprodon 9,2ºC), amb valors lleugerament més alts a les comarques prepirinenques. En canvi, la temperatura baixa ràpidament amb l’altitud i a la Molina (1 750 m) i Núria (1 964 m) s’enregistren valors mitjans anuals de 5,2ºC i 4,5ºC respectivament. En els cims més elevats del Principat la temperatura encara descendeix més i els valor mitjans anuals s’acosten als 0ºC. És precisament en aquests sectors d’elevada altitud on s’assoleixen les temperatures més baixes de tot el país amb valors mitjans durant el mes de gener que s’apropen als -3ºC o -4ºC tan sols. Les precipitacions són abundants amb valors compresos entre els 900 i 1 200 mm anuals (Camprodon 1 120 mm), si bé les zones afectades per ombres pluviomètriques les quantitats són força més modestes (Llívia 705 mm, Sort 766 mm). Els màxims de precipitació s’enregistren en general durant l’estiu, fet que inverteix les pautes pluviomètriques essencialment mediterrànies i que és conseqüència de la notable activitat tempestuosa que es desenvolupa sobretot durant els mesos de juny, juliol i agost. Finalment, cal destacar el clima de la Vall d’Aran que a causa de la seva orientació oberta al nord-oest és l’única comarca que presenta un clima atlàntic. Es caracteritza per gaudir de temperatures més suaus que a d’altres indrets dels Pirineus catalans, però sobretot perquè té una distribució regular de la precipitació al llarg de tot l’any (Viella 919 mm anuals).

Precipitaciķ mitjana anual

Mapa amb les isohietes de la pluviometria mitjana anual de Catalunya.

Els mapes de l’Atles Nacional de Catalunya es poden descarregar en dues versions: o bé com a mapa interactiu SIG (per a consultes avanįades) o bé com a informaciķ estātica en format imatge, com la resta de recursos (grāfics i fotografies). Premeu a l’enllaį ‘consulta interactiva’ o ‘informaciķ elaborada’ a continuaciķ segons el nivell de consulta que necessiteu.