Indústria

El procés industrialitzador a Catalunya, realitzat entre el final del segle XVIII i el XIX, té unes característiques 14especials i úniques. Tot i les condicions adverses, provocades per la manca de recursos com el ferro i el carbó, es produeix exitosament a partir de petites i mitjanes empreses amb nivells baixos de tecnologia pròpia, mecanització i qualificació de la mà d’obra. La localització inicial de la indústria tèxtil al litoral barceloní (per la facilitat de la importació de carbó) s’amplia més endavant en forma de colònies industrials cap el Llobregat, el Ter i l’Anoia a la recerca, principalment, de l’energia hidràulica per moure les màquines a partir de l’electricitat generada. Les conseqüències demogràfiques i socials de la industrialització (creixement vegetatiu, migracions internes i externes, sorgiment de la burgesia industrial i la classe obrera) van suposar una veritable revolució socioeconòmica al país.