Relleu i geologia

Si fem una ullada a un mapa topogràfic o des d’un avió, ràpidament percebrem que Catalunya és un país de muntanyes. La seva forma triangular es veu estructurada per tres fets: la serralada pirinenca, que és un gran teló de fons, la costa i la gran depressió central catalana. Per tant, el relleu català és una contínua alternança entre serres i planes.

Els Pirineus són una serralada de 450 km de longitud i 150 km d’amplitud que s’estén entre el golf de Biscaia i el cap de Creus. A Catalunya representen el 29,7% del territori. A la zona més elevada aflora el sòcol format per materials paleozoics, en aquest cas granits, gneis i pissarres. En aquesta zona axial s’hi localitzen les màximes altituds: Pica d’Estats (3 143 m), Puigmal (2 910 m). Totes les muntanyes dels Pirineus axials foren modelades pel glacialisme quaternari. A banda i banda dels Pirineus centrals afloren els materials mesozoics i terciaris, majoritàriament calcaris, que donen lloc a les serres dels Prepirineus, com la del Montsec d’Ares (1 678 m) o la de Sant Gervàs (1 887 m).