Durant milions d’anys l’impacte de la vida a la Terra fou neutral des del punt de vista energètic: animals i plantes coexistien en un cicle continu. Quan l’home primitiu va descobrir el foc, el balanç de la natura començà a canviar irreversiblement. Amb el foc fou possible coure carn, aturar els depredadors, fondre metalls formant estris i armes, i allargar la jornada laboral. A partir del segle XVIII, l’home va descobrir que podia tenir tracció a partir de cremar energia fòssil, primer amb el carbó, després amb el petroli i finalment amb el gas. En les dues últimes centúries el gènere humà ha descobert com convertir el calor en electricitat, la forma d’energia més versàtil i convenient. L’electricitat ha fet possible avenços impressionants en la ciència i l’enginyeria, transformant la civilització i fent-nos la vida molt més confortable que la dels nostres predecessors. En el període relativament curt que comença en la revolució industrial (la segona meitat del segle XVIII) i arriba fins ara, una fracció significativa de les reserves fòssils del planeta, que havien tardat milions d’anys a formar-se, s’han esgotat significativament. L’emissió de diòxid de carboni i altres productes de la combustió tenen ara un impacte notori en el clima global.
Catalunya és un territori amb pocs recursos energètics. El recurs més antic era l’aprofitament de la llenya i del carbó vegetal que es fabricava en els boscos d’alzines, abandonats quan es va comercialitzar el gas butà. Posteriorment va aparèixer el carbó mineral en poques mines, com la de Fígols al Berguedà. Amb la industrialització també es va saber aprofitar la força hidràulica dels salts dels rius, primer per moure directament les màquines, i finalment produint electricitat; hi ha nombroses centrals minihidràuliques al llarg dels rius, sobretot en el Ter i el Llobregat, així com grans centrals hidroelèctriques al peu de la serralada pirinenca i en grans pantans. Als anys setanta, va aparèixer la producció d’electricitat amb centrals nuclears. Tota la producció nuclear es va establir a les comarques de l’Ebre, i la seva producció elèctrica era el 52% del total consumit a Catalunya.
En els darrers anys, a causa de l’esgotament dels combustibles fòssils i a la incidència que té la seva combustió en el canvi de clima, apareixen noves formes de producció energètica. La més visible i madura és l’energia eòlica, amb grans molins de vent col·locats en les zones ventades de la vall de l’Ebre i, en el futur, de l’Empordà. També es fan molts esforços per desenvolupar la producció d’energia a partir de la biomassa forestal i agrícola i per produir electricitat amb plaques fotovoltaiques que poden ser col·locades als teulats. Es comença a desenvolupar una nova tecnologia per produir electricitat a partir de la concentració dels raig solars per obtenir temperatures elevades, escalfant aigua per produir vapor i, a partir d’aquí, produir electricitat.
Malgrat tot, l’electricitat no és més que el 20% del consum d’energia total. L’altre 80% el consumim en el transport i en tasques de calefacció i condicionament d’habitatges i espais comercials. Pel que fa a la calefacció i a la producció d’aigua calenta sanitària, és clar que la seva solució requereix potenciar l’aïllament dels habitatges i la producció d’aigua calenta a partir de la radiació solar. És més complicat resoldre l’energia del transport. No és previsible, actualment, trobar una alternativa al model de transport tal com és. La solució requereix un canvi de comportament social, viatjar menys, viatjar amb tren o autobús, desenvolupar cotxes elèctrics, aprofitar la cabuda dels vehicles, emplenant-los, i configurar xarxes nodals amb el tren per resoldre el problema de les mercaderies.
Resoldre l’energia a la nostra societat vol dir convertir-la amb elèctrica. Alhora, la seva producció demana nombrosos esforços en sofisticació de distribució amb xarxes elèctriques, nous sistemes de generació amb energia renovable de les ones del mar, augment de l’emmagatzemament elèctric amb turbines-bomba i, el més important, disminuir el seu consum. Cal pensar que l’energia ha possibilitat desenvolupaments com la llum artificial, l’electrònica, les ones de ràdio... amb guanys de productivitat i de confort infinits. És evident, doncs, el lligam que hi ha entre la nostra vida moderna i l’energia.
© Institut Cartogràfic de Catalunya
© Autor del text: Joan Vila Simon. Universitat de Girona
