El turisme és una de les activitats principals de l’economia catalana. Ho és des del punt de vista de l’aportació al Producte Interior Brut (PIB), el nombre de treballadors ocupats, la influència sobre el sector de la construcció i de l’aportació de divises que ajuden a equilibrar la balança comercial catalana.
El principal destí turístic de Catalunya és la ciutat de Barcelona. Es tracta d’un turisme atret pels atractius de la ciutat i que s’emmarca dins la modalitat de turisme urbà. Barcelona, especialment a partir de la projecció internacional assolida amb els Jocs Olímpics del 1992, s’ha convertit en una de les principals destinacions del turisme mundial. La ciutat ha sabut projectar una imatge de ciutat única amb una barreja de cultura, història, patrimoni i disseny que l’ha situada en el mapa de les ciutats turístiques del món.
Deixant de banda Barcelona, la principal modalitat turística de Catalunya és el turisme de litoral (sol i platja) vinculat al clima càlid i benigne del país i a l’existència d’un litoral amb unes platges que actuen com a veritable atractiu. Lògicament, aquesta tipologia de turisme es concentra al litoral català, especialment a la Costa Brava, a la Costa Daurada i a la Costa del Maresme. Ha donat lloc a ciutats especialitzades en el turisme com Lloret de Mar, Platja d’Aro, Calella, l’Estartit, Empuriabrava, Roses, Cambrils o Salou on el turisme és la principal activitat generadora de riquesa. En aquests municipis s’hi ha desenvolupat tot un ampli ventall d’activitats i serveis orientats a satisfer les necessitats del turista. Hi destaca el sector de l’allotjament (hotels, apartaments, càmpings), la restauració (bars, restaurants), l’oci nocturn (pubs, discoteques), les activitats complementàries (visites guiades, esports nàutics) o els festivals. És un tipus de turisme que atrau sobretot turistes estrangers, principalment europeus.
També cal esmentar la importància del turisme d’esquí que es desenvolupa a les estacions dels Pirineus, especialment les de la Vall d’Aran, la Cerdanya, els Pirineus de Lleida o el Ripollès. Es tracta d’un turisme atret per la pràctica de l’esquí en les seves diverses modalitats. Finalment, cal destacar la importància creixent del turisme rural i en espais d’interior, que atrau sobretot un turisme d’origen català. A diferència del turisme de litoral, es localitza sobretot a les comarques interiors de Catalunya.
Pel que fa al comerç, es tracta d’una activitat cabdal per tal d’acostar els productes als clients. En aquest sentit, Catalunya combina el petit comerç de botiga especialitzada amb les grans superfícies comercials més generalistes però funcionals. En aquest sentit, l’àrea metropolitana de Barcelona, on s’ubica la major part de la població catalana, concentra la major oferta comercial del país tant en establiment petit com en gran superfície comercial. A una altra escala, la resta de capitals provincials catalanes (Girona, Lleida i Tarragona) compleixen una funció comercial d’abast provincial i són els veritables centres comercials de referència de cada província. Finalment, el conjunt de capitals comarcals de Catalunya actuen com a centres comercials que donen servei a territoris més amples, normalment coincidents amb la pròpia comarca. Des de fa anys, el sector comercial català es debat entre la protecció del petit comerç (petita botiga especialitzada capaç de donar un servei personalitzat i de qualitat) i consolidació de la gran superfície comercial que amplia l’oferta, ofereix millors horaris i competeix en preu.
© Institut Cartogràfic de Catalunya
© Autor del text: Xavier Turró Ventura. Universitat de Girona
