En les societats contemporànies es pot establir una relació bastant directa entre el nivell d’activitat econòmica d’un país i el nivell de benestar de la població d’aquest territori. Sense un nivell adequat de producció de béns i serveis, tant pel sector privat com pel públic, és molt difícil, per no dir impossible, que la ciutadania d’un país pugui cobrir amb dignitat i suficiència les seves necessitats quant a alimentació, vestit o habitatge, per posar només tres exemples. Per això és cabdal conèixer quin és el nivell d’activitat econòmica que hi ha a Catalunya.

La primera dada a tractar és la del Producte Interior Brut (PIB), que ens mesura el valor dels béns i serveis finals produïts durant un període de temps (normalment, un any). El PIB català total és aproximadament 1/5 part de l’espanyol i un 1,5% del de la Unió Europea dels 27 (UE-27), i se situa a nivells similars als d’estats com Dinamarca, Irlanda o Grècia. Entre els anys 2000 i 2006, el PIB català va créixer cada any al voltant del 3% com a mitjana, lleugerament per sota de l’Estat espanyol i pel damunt de la Unió Europea. Cal remarcar, però, que el nostre país ha experimentat diverses crisis econòmiques en les darreres tres dècades, com les dues del petroli o la postolímpica.

Si mirem el nivell de renda per càpita (PIB total dividit per nombre d’habitants) observem que Catalunya es troba tant per damunt de les xifres del conjunt de l’Estat espanyol com de la UE-27, fet que ens situa en el nucli de països privilegiats del planeta.

Amb l’anàlisi de quins són els sectors productius que més contribueixen al PIB català veiem que tenim una estructura productiva molt similar a la dels països més desenvolupats: un clar predomini del sector de serveis, seguit per la indústria i la construcció, mentre l’agricultura hi juga un rol més marginal. És convenient remarcar que Catalunya ha seguit en les darreres dècades un procés de marcat increment d’importància del sector de serveis, comú al registrat en els països desenvolupats, i un esclat en els darrers anys de l’activitat del sector immobiliari.

Des d’una perspectiva territorial, l’activitat econòmica sectorial es pot analitzar des de dues vessants diferents. En primer lloc, quines comarques són les més importants en cada sector (per exemple, quines són les comarques que fan una aportació més gran en el sector agrari). En segon lloc, quin és el sector predominant a cadascuna de les comarques (per exemple, en quines comarques el sector agrari té una major importància). En ambdós casos, s’hi pot observar una forta concentració de l’activitat econòmica en unes poques comarques.

Si fem el primer tipus d’estudi, podem descobrir que en el sector agrari hi ha cinc comarques que destaquen en especial: Segrià, Noguera, Terra Alta, Osona i Alt Empordà. Pel sector industrial, les comarques a ressaltar són: Barcelonès, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Baix Llobregat. En la construcció: Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat. Finalment, en els serveis cal destacar les aportacions del Barcelonès i del Vallès Occidental.

Amb la segona anàlisi, els resultats són en alguns casos marcadament diferents: en el sector agrari, hi sobresurten: Terra Alta, Noguera, Garrigues i Priorat; en la manufactura: Ribera d’Ebre, Conca de Barberà, Segarra, Alt Penedès, Vallès Oriental, Garrotxa i Ripollès; en la construcció: Cerdanya, Baix Empordà, Priorat, Berguedà, Baix Penedès i Solsonès. Finalment, en els serveis hi destaquen: Barcelonès, Vall d’Aran, Alt Empordà, Baix Empordà, Cerdanya, Gironès, Segrià i Garraf.

Seguint amb l’anàlisi de la distribució sectorial de l’activitat econòmica, vegem quin és el nombre de persones ocupades en cadascun dels sectors. Aquí trobem uns resultats molt similars als del PIB: concentració de l’activitat productiva en el sector de serveis i poca importància del sector agrari.

Finalment, podem destacar que la major part de la renda familiar disponible (els diners que realment tenen les llars per gastar un cop pagats els impostos i rebudes les prestacions socials) prové de les rendes dels assalariats, seguits pels beneficis empresarials i les prestacions socials.

© Institut Cartogràfic de Catalunya
© Autor del text: Ramon Ballester González. Universitat de Girona