El procés industrialitzador a Catalunya, realitzat entre el final del segle XVIII i el XIX, té unes característiques especials i úniques. Tot i les condicions adverses, provocades per la manca de recursos com el ferro i el carbó, es produeix exitosament a partir de petites i mitjanes empreses amb nivells baixos de tecnologia pròpia, mecanització i qualificació de la mà d’obra. La localització inicial de la indústria tèxtil al litoral barceloní (per la facilitat de la importació de carbó) s’amplia més endavant en forma de colònies industrials cap el Llobregat, el Ter i l’Anoia a la recerca, principalment, de l’energia hidràulica per moure les màquines a partir de l’electricitat generada. Les conseqüències demogràfiques i socials de la industrialització (creixement vegetatiu, migracions internes i externes, sorgiment de la burgesia industrial i la classe obrera) van suposar una veritable revolució socioeconòmica al país.
La crisi de la indústria tèxtil al segle XX marca la progressiva diversificació industrial a sectors com el químic, metal·lúrgic, hidroelèctric o mecànic, que aniran dibuixant l’estructura del sistema productiu actual. Als anys 1970, la indústria (encara representada en el tèxtil) era el sector principal de l’economia catalana amb el 45% del PIB i ocupava més del 40% dels treballadors del país. Però la situació mundial canviant –és a dir, la creixent globalització econòmica–, va provocar canvis en aquest lideratge, va diversificar encara més la indústria catalana i va disminuir el seu pes a favor dels serveis. Actualment la indústria representa només el 25% del PIB i sosté el 24% de l’ocupació. La resposta de les empreses industrials per superar la competència global ha estat, i sembla que seguirà essent, la inversió en processos tecnològicament innovadors i la inversió exterior per localitzar una part del procés productiu en un país o regió amb característiques apropiades en cada moment.
La localització de les empreses i els treballadors industrials a Catalunya es troba concentrada principalment a la Regió Metropolitana de Barcelona (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme) amb el 68% de les empreses (40 100) i el 70% dels treballadors (500 970). En aquesta àrea capdavantera, s’hi desenvolupen indústries diverses que destaquen en diferents comarques com, la maquinària i equips elèctrics al Barcelonès i Baix Llobregat; tèxtil al Vallès Occidental i Maresme; l’edició i arts gràfiques al Barcelonès, o la química i plàstics al Vallès Oriental.
Més enllà de la corona metropolitana trobem altres comarques que concentren una activitat industrial important i, a més, mostren un dinamisme creixent en l’atracció d’empreses. Segueixen uns corredors industrials que s’estenen fins a la conurbació barcelonina, i el formen comarques com el Bages (tèxtil), Osona (alimentació), Anoia (tèxtil i cuir), Selva i Alt Penedès (alimentació). Altres centres industrials de pes estan formats al voltant de les capitals de les demarcacions, com el Tarragonès i Baix Camp (especialitzat en el sector petroquímic), Gironès i Pla de l’Estany (alimentació, paper) o Segrià i Pla d’Urgell (principalment en l’alimentació).
Finalment, a part de la localització en termes absoluts d’empreses i treballadors, també ens podem fixar en les comarques menys poblades que es troben molt especialitzades en un tipus de producció industrial, i això els determina la seva economia. És el cas de la Garrotxa i la Segarra en la producció alimentària, l’Alt Camp i el Montsià en la fusta, paper i mobles, o el Berguedà en el tèxtil.
La tipologia d’empreses industrials que predomina a Catalunya és de petita i mitjana dimensió (ocupen, per exemple, el 60% dels treballadors). Tot i això, hi ha empreses grans, de capital local o estranger, especialment en aquells sectors on és necessària una certa economia d’escala. Així, trobem empreses com SEAT o Nissan en el sector de l’automoció (de capital estranger), o Taurus i Soler i Palau en els electrodomèstics (de capital local). En tot cas, hi ha sectors on el predomini d’empreses grans sembla ser més necessari, com ara l’alimentació, cosa que ha promogut el creixement d’un nombre important d’empreses autòctones com el grup Vall Companys (porcí), Chupa Chups, Panrico-Donuts, Borges, Nutrexpa, Torres, Freixenet, Codorniu, Agrolimen o Agropecuària de Guissona, que conviuen amb multinacionals estrangeres com Nestlé.
© Institut Cartogràfic de Catalunya
© Autor del text: Jaume Feliu Torrent. Universitat de Girona
