La complexa morfologia del relleu i la disposició dels assentaments poblacionals han ajudat la configuració de la xarxa actual de transport de Catalunya. El relleu ha estat alhora obstacle per a les comunicacions i canalitzador de les principals zones de pas, com són exemple els corredors històrics, al llarg de les planes litoral i prelitoral, o les valls fluvials que s’endinsen des del litoral cap a l’interior del país. Per altra banda, i en part conseqüència de l’anterior, la major concentració de la població s’ha produït a la franja litoral i prelitoral, especialment al voltant de la conurbació barcelonina, i a les planes més accessibles del país. És en aquests mateixos espais on trobem la major densitat d’infraestructures. L’actual sistema de transports de Catalunya, doncs, és ric i complex pel que fa a les comunicacions internes, majoritàriament terrestres. Alhora, la necessària accessibilitat externa amb els territoris que l’envolten es produeix per mar, aire i terra.
Distingim, així, tres grans blocs referents al transport a Catalunya: el terrestre, el marítim i l’aeri. El transport terrestre és format per les xarxes viària i ferroviària. La xarxa viària catalana es configura jeràrquicament, i les vies principals són les de pas pel territori català així com les de llarg abast intern. Seguidament, i formant part de la xarxa bàsica, hi tenim les carreteres que articulen les capitals comarcals i les poblacions principals entre elles i amb les vies principals. Finalment trobem la xarxa local de carreteres, les pròximes a l’usuari, i les que distribueixen a escala local el trànsit en el territori. Com a exemple d’aquest sistema jeràrquic de carreteres podem observar l’ús que se’n fa, mesurat mitjançant l’índex de mobilitat diària (IMD). Les carreteres més transitades solen ser les de major rang, que coincideixen amb les que connecten les principals àrees urbanes.
La xarxa ferroviària, semblantment a la xarxa viària, transcorre pels mateixos corredors. Des de Lleida per l’oest i per les terres de l’Ebre pel sud, les vies que provenen de la península conflueixen a Barcelona, es desdoblen en un ramal pel litoral i un altre pel Vallès, s’unifiquen a la Selva i es dirigeixen vers França per Portbou. Hi ha tres línies que perpendicularment a l’eix principal remunten cap l’interior i als Pirineus. Són les línies de Lleida a la Pobla de Segur i de Barcelona a Manresa per una banda i a Puigcerdà per l’altra. En aquest apartat, cal destacar el salt qualitatiu que representa l’arribada del Tren d’Alta Velocitat, malgrat que actualment només ens connecta amb la península però que ens aproparà a Europa pròximament.
Catalunya té una xarxa de ports molt densa però el transport marítim es concentra majoritàriament en els ports de Barcelona i el de Tarragona. El transport de mercaderies és el principal motor econòmic d’aquestes instal·lacions. La resta de ports es troba repartida entre les comarques litorals i és orientada a la pesca o a usos recreatius. Cal destacar que el transport marítim de mercaderies és el segon en volum després del transport per carretera, amb la particularitat que les mercaderies des del seu lloc de producció arriben per mar, i que és per carretera quan aquestes es distribueixen a nivell local. Un altre fet notori és l’auge del turisme de creuers, que ha col·locat en el mapa ports com el de Barcelona i el de Palamós en les escales de les principals rutes d’aquest tipus de viatges.
Respecte al transport aeri, Catalunya té una xarxa d’aeroports que bascula a l’entorn de l’aeroport del Prat. A les actuals instal·lacions de Girona, Reus i Sabadell, s’hi afegiran properament Lleida-Alguaire, Pirineus-Andorra i Terres de l’Ebre, així com un aeroport corporatiu-empresarial situat a l’àrea metropolitana de Barcelona, per completar una xarxa repartida estratègicament pel territori. Aquest nivell es complementa amb una sèrie d’aeròdroms destinats a usos com els recreatius o emergències, entre d’altres. S’ha de remarcar que la irrupció de les companyies de vols barats ha disparat la demanda d’aquest mitjà de transport, sobretot en els aeroports satèl·lits de Girona i Reus, mentre que l’aeroport del Prat viu un debat intens sobre la conveniència que esdevingui un nus de comunicació intercontinental tal com les necessitats econòmiques ho demanen.
© Institut Cartogràfic de Catalunya
© Autor del text: Marc Heras Bofill. Universitat de Girona
