Indústria

El procés industrialitzador a Catalunya, realitzat entre el final del segle XVIII i el XIX, té unes característiques 14especials i úniques. Tot i les condicions adverses, provocades per la manca de recursos com el ferro i el carbó, es produeix exitosament a partir de petites i mitjanes empreses amb nivells baixos de tecnologia pròpia, mecanització i qualificació de la mà d’obra. La localització inicial de la indústria tèxtil al litoral barceloní (per la facilitat de la importació de carbó) s’amplia més endavant en forma de colònies industrials cap el Llobregat, el Ter i l’Anoia a la recerca, principalment, de l’energia hidràulica per moure les màquines a partir de l’electricitat generada. Les conseqüències demogràfiques i socials de la industrialització (creixement vegetatiu, migracions internes i externes, sorgiment de la burgesia industrial i la classe obrera) van suposar una veritable revolució socioeconòmica al país.

Medi ambient

La transformació territorial de Catalunya en els darrers 150 anys ha generat que la població i l’activitat econòmica s’hagi concentrat a les àrees urbanes, que necessiten energia i aigua per funcionar i, a la vegada, generen residus, aigües residuals i problemes amb la qualitat de l’aire. Aconseguir que la xarxa urbana de Catalunya funcioni i, al mateix temps, redueixi els seus impactes sobre el medi ambient és un dels grans reptes ambientals del país.